Va fer la primera fotografia de la seva vida al Txad, amb una màquina amb un objectiu de gran angular prestada pel seu germà " així, una cosa o altra captarà ". Aquella fotografia ho va escombrar tot, el divorci dels pares, el trasllat a Espanya, la mort del seu pare...
A partir d'aquell moment, sense mai haver rebut cap formació, va decidir " donar testimoni de les causes justes ". Poc temps després va viatjar a Saigon per fer-hi el seu primer reportatge i aconseguir ser contractada per Associated Press. D'aquella primera experiència en guarda el seu sobrenom "Moon Face " amb el qual van batejar-la uns soldats nord-americans i el record del primer porro que es va fumar per festejar la seva nova feina. Després es van anar succeint reportatges, a Irlanda del Nord, a Cambodja, a Bolívia, a l'Índia...Va ser a Calcuta, segons ens explica, que va descobrir que també havia de fer fotos verticals " per a les portades ".
Avui, Christine Spengler creu que el fet de ser dona li ha estat més avantatjós que no pas el contrari, ja que anar coberta amb un vel, a l'Iran o a l'Afganistan, li donava llibertat de moviments i facilitat de contacte. Per altra banda, no haver-se casat ni tingut fills li permet viure sense lligams i disposar del temps necessari per realitzar els seus reportatges.
Tot i que Moon Face es considera " una fotògrafa de la vida i de l'esperança ", superada la decepció que en un primer moment li va produir veure les seves fotografies exposades a l'antiga presó de Perpinyà, reconeix que hi escauen.
Finalment, resumeix la seva carrera dient que la seva feina és mostrar " el dol del món ".

Emmanuel Lopez