Conferència
pública
El
col·lectiu L'Œil Public,
que enguany celebra deu anys d'existència, és present
a Visa pour l'Image i els seus membres han assistit al complet
al Palau d'Exposicions de Perpinyà per oferir plegats
una conferència pública. Així, Michaël
Zumstein, Johann Rousselot,
Frédéric Sautereau,
Guillaume Herbaut, Samuel Bollendorff,
Philippe Brault, Stéphane Remael i Julien Daniel es van
anar alternant per presentar l'estructura, l'origen i l'organització
del seu grup i el treball de sis dels seus fotògrafs que
s'exposa al Convent dels Mínims: " Etat de
Lieux " (La ciutat, estat de la qüestió).
L'Oeil Public es va crear l'any 1995 per iniciativa de quatre
joves fotògrafs que acabaven la seva formació i
volien fundar una estructura que els permetés exposar els
seus treballs i els d'altres joves fotògrafs. El primer
esdeveniment que organitzen és una exposició, "
Un Jeton pour l'image " (una moneda per a la imatge), que
munten a l'interior de deu bugaderies de màquines automàtiques
parisenques. El col·lectiu deixa per a més endavant
l'organització d'esdeveniments i l'estructura associativa
esdevé progressivament un organisme de característiques
semblants a una agència de premsa.
La idea que guia L'Œil Public és permetre als fotògrafs
fer reportatges de fons garantint-los la independència,
a través de la posada en marxa de mitjans per a la producció
de reportatges. Si avui el col·lectiu de L'Œil Public
representa una eina de llibertat per als fotògrafs és
perquè l'any 1999, l'estructura crea el pacte d'associats
que permet garantir un estatut a la identitat dels fotògrafs,
donar-los un estatut social, protegir els seus drets d'autor i
organitzar formalment les seves relacions amb les agències
de premsa. Alhora, el col·lectiu es va proposar posar en
línia un fons d'arxius per telecàrrega, projecte
que es fa realitat el setembre del 2003. Es tracta del primer
col·lectiu que es dota amb una pàgina web i un servidor
d'alta definició que comprèn 15.000 imatges d'arxiu.
Frédéric Sautereau,
director del col·lectiu des de l'any 2003, explica que
actualment L'Œil Public es proposa convidar les empreses
a finançar la producció de reportatges mitjançant
el mecenatge, una forma directa de finançament del fotoperiodisme,
per oposició a la situació actual que consisteix
a treballar en corporate, és a dir, a realitzar treballs
fotogràfics per a les operacions de comunicació
de les empreses i després utilitzar els guanys d'aquests
treballs per fer reportatges.
|
 |
Els
reportatges que estan exposats al Convent dels Mínims
responen a la voluntat de presentar un treball representatiu del
col·lectiu amb motiu dels seus deu anys d'existència.
El principi rector del projecte era palesar un lligam entre els
projectes personals de cada fotògraf. Olivia
Colo, responsable del projecte i redactora en cap del
col·lectiu, destaca el tema de la ciutat, a través
de la qual s'evoca la societat.
Així va néixer " Etat de lieux ", un estat
de la qüestió de L'œil Public, un estat de la
qüestió de la ciutat. És un estat de la qüestió
la vigília de l'evacuació de les colònies
de la Franja de Gaza, amb el treball de Julien
Daniel, " En attendant… ", (Tot esperant)
a Goush Katif, Franja de Gaza . És un estat de la qüestió
de les ciutats " a la manera occidental" que creixen
a l'Índia, amb conseqüències nefastes per a
les poblacions indígenes Adavasis, amb el fotoreportatge
de Johann Rousselot "
India shining, India crying ".
És un estat de la qüestió d'una ciutat, amb
el reportatge " Eldorado humanitaire " (Eldorado humanitari),
de Michaël Zumstein,
que presenta el seu treball sobre Lokichokio, una ciutat creada
artificialment al nord de Kenya per assegurar una base de rereguarda
a les nombroses ONG que intervenen en el conflicte de Sudan, que
atrau un gran nombre d'immigrants kenians empesos per la perspectiva
d'un lloc de treball sense que això signifiqui la instal·lació
de les mínimes infraestructures, una ciutat abocada a desaparèixer
quan arribi la resolució del conflicte que la privarà
de la seva raó de ser...És un estat de la qüestió
d'un poblet dels Apalatxes als EUA, anomenat Mullens, que té
la particularitat d'haver votat per Bush a les dues darreres eleccions,
abandonant el partit demòcrata al qual sempre havia donat
suport, a través del reportatge " Mullens " de
Philippe Brault, que es va
unir al col·lectiu el març de 2005 i que es proposa
mostrar-nos allò que les promeses de Bush podran aportar
a aquest poble. És un estat de la qüestió del
conjunt de supervivents de la bomba nuclear que es va llançar
sobre Nagasaki el 9 d'agost de 1945, amb el treball de Guillaume
Herbaut : " Urakami ". És un estat
de la qüestió de les ciutats de Grigny 2 i de La Grande
Borne, a França (Samuel Bollendorf),
amb la intenció de rehabilitar els seus habitants després
de l'estigmatització sistemàtica de la qual van
ser objecte en el discurs de defensa encesa de la seguretat que
es va desenvolupar amb motiu de les eleccions presidencials del
2002, un treball que s'ha presentat en crònica fotogràfica
i en vídeo setmanal al diari Libération, del maig
al juliol de 2005.
Aquest
treball, aquest " Estat de la qüestió",
la suma d'individualitats, qüestiona la ciutat, el seu ressò
en el passat i en el present o el seu anonimat, per tal de trobar
claus de comprensió del món que ens envolta..
Florence
DENEFLE
|
