Amb motiu d'aquesta trobada els tres fotoreporters comparteixen amb el públic les seves impressions i les seves experiències al voltant d'un tema comú, l'Iraq. Tot i que cadascun d'ells hi ha treballat en circumstàncies diferents, tots tres han intentat cobrir els dos costats de la guerra d'Iraq.

Mauricio Lima, seguint les normes estrictes de la seva agència, no ha pogut fer fotografies de la població iraquiana recentment, atès que l'agència France Presse les compra a fotògrafs àrabs. Jérôme Sessini prefereix allunyar-se del conflicte de tant en tant per tal de prendre distància respecte dels esdeveniments i per mirar de millorar la seva feina. Yuri Kozyref va sentir des de l'inici del conflicte la importància que aquesta guerra tindria per a l'Iraq, i té un interès personal per aquesta zona.

Amb tot, la relació que mantenen aquests tres fotoperiodistes amb aquesta guerra és similar: expressen l'extremisme dels dos bàndols, revelen les actituds contradictòries de les forces armades de la coalició, perceben un canvi d'actitud dels iraquians segons si avancen sols o dins d'un tanc nord-americà, i, evidentment s'arrisquen a ser segrestats...

Mauricio Lima explica que la feina que fan, sovint disponible a Internet, pot constituir una amenaça per a ells, segons el tema que tractin. Efectivament, freqüentment els segrestos els organitzen comandos especials, que designen periodistes segons el seu "punt de vista", i els segueixen per capturar-los, i "donar-los" a determinats grups, segons les seves reivindicacions...

Aquest "mercat" no és una especificitat del conflicte a Iraq, subratlla Yuri Kozyref, que ja va veure funcionar aquesta estratègia a Bòsnia, i indica que segurament hi ha txetxens que han anat a vendre els seus "serveis" a Iraq…
Jérôme Sessini explica la seva experiència d'aquesta por aterridora, fins i tot a la nit, a la seva habitació d'hotel.

Des de fa poc, a causa d'aquests riscos, la manera de fer dels fotoperiodistes a Iraq és semblant, tant si són enviats especials d'un magazine com si treballen free lance: per poder-se desplaçar han de fer-ho amb les forces de la coalició. Els fotògrafs iraquians poden, ells sí, accedir a tot arreu i estan en contacte amb tota la informació.

Els fotoreporters internacionals també han de recórrer als serveis d'un " fixer", o guia intèrpret. Les redaccions generalment tenen el seu guia-intèrpret titular que treballa amb els diferents periodistes a temps complet. Hussein Hannoun n'era un. Avui dia viu a França, perquè era impossible garantir la seva protecció a l'Iraq després del seu segrest. Jérôme Sessini reconeix el compromís d'aquest col·laborador per fer possible la difusió de la informació a la premsa.

Els tres estan d'acord en dir que la seva càmera permet explicar una situació, plantejar preguntes sobre el conflicte; el seu paper de testimonis és prou important, ja que poden aportar un punt de vista crític sobre la percepció dels esdeveniments, o sobre les polítiques aplicades pels diferents actors d'aquesta guerra.

La qual cosa hauran pogut apreciar, sens dubte, els visitants de Visa pour l'Image...


Florence DENEFLE