Valérie Toranian ens recorda en primer lloc que la idea de la dona en tant que víctima no sempre es demostra en la realitat i cita l'exemple de Ruanda, on es va inculpar 3.000 dones arran del genocidi. Això, evidentment, posa en qüestió la tradicionalment bona imatge de la dona-mare. Carla Del Ponte " no fa cap distinció entre la potencialitat criminal de les dones i dels homes" i continua dient: "quan l'individu, home o dona, decideix, ja no hi ha diferència de sexe per a mi". El debat també va derivar cap al cas de la dona soldat Lyndie England, la qual cosa va fer que sorgís la qüestió del grau de responsabilitat. Respecte a això, Carla Del Ponte recorda que el soldat ras és considerat culpable, però que la pena pot ser atenuada si hi ha hagut execució d'una ordre (generalment transmesa per escrit).

Sobre el cas de Ruanda, Lilian Kandel, autora del llibre Féminisme et Nazisme, posa en evidència les diferències entre les dues situacions. En el cas de Ruanda, era "impossible dir: 'no ho sabíem'", la cosa era més fàcil en el cas de l'Alemanya nazi, on s'acostumava a dir que " els homes eren nazis i les dones innocents". Se'n desprèn, doncs, que les dones són, de ben segur, generalment víctimes, però això no vol dir que no puguin estar també del cantó dels botxins; per tant, no s'ha de fer cap diferència en el judici, i la condició femenina no s'ha d'esgrimir per a res.

Arnaud Dupaquier.