També insisteix en el fet que la particularitat d'aquestes imatges és que van ser captades per xilens i no pas " per tots aquells fotògrafs estrangers que van venir uns dies a Santiago després del cop d'estat i van tornar als seus països sense preocupar-se pel futur". " L'exposició mostra la continuïtat del cop d'estat.". Algunes d'elles són "fotos oblidades" que en alguns casos mai no havien estat revelades.
Juan Carlos Cáceres comenta que la seva primera motivació era la necessitat d'expressar el punt de vista del ciutadà xilè que és ell mateix i així li semblava que " posava la seva pedra en la construcció de l'edifici de les manifestacions contra totes les dictadures ".
Rodrigo Gómez recorda que Claudio Pérez, un dels fotògrafs, va tornar voluntàriament de Brasil després de quatre anys d'exili per confrontar-se directament a Pinochet i és que, ell entenia que " com més s'hi acostés, més mal li podria fer". En una de les seves fotografies apareix Pinochet senyalant cap al fotògraf. En aquell moment Claudio Pérez no sabia si aquest gest significava que havia de marxar o si volia dir que el matarien.

Rodrigo Gómez conclou insistint en la importància que té aquesta exposició per als quatre fotògrafs: " És la primera vegada que Juan Carlos Cáceres surt de Xile. Per a ell és inportantíssim tenir l'oportunitat de mostrar la seva feina".

Emmanuel Lopez