|
En el marc de la conferènccia pública organitzada
el dimecres 31 d'agost de 2005, Marcus
Bleasdale i Kadir Van
Lohuizen presenten el seu treball fotogràfic,
respectivament : " La violació d'un país
", que es pot veure a l'Antiga Universitat, que exposa
els rerefons de l'explotació de l'or del Congo, i "Assumptes
de diamants ", que es pot veure al Convent dels Minims
i que tracta de l'explotació i la venda dels diamants
extrets d'antigues zones de conflicte a l'Àfrica.
Els
dos fotoreportatges s'articulen al voltant d'una temàtica
comuna: l'explotació dels recurssos naturals i humans
de la nostra terra. Els treballs d'ambdós fotoperiodistes
tenen el propòsit de fer prendre consciència
d'una realitat que sovint ignora el públic que de vegades
és consumidor d'aquests preciosos materials.
En
el curs d'una projecció de les seves fotografies, Marcus
Bleasdale i Kadir Van
Lohuizen expliquen que a l'Àfrica (a l'est
del Congo, a Angola o en d'altres països en guerra) es
produeixen conflictes interètnics a les zones riques
en minerals o metalls preciosos, que no són sinó
lluites per aconseguir el monopoli de les explotacions.
Darrere de les ètnies que s'enfronten hi ha països
estrangers o grups armats que financien i donen suport a un
o altre bàndol. Centenes de milers de morts, víctimes
de rituals caníbals, víctimes d'amputacions
i el capgirament de les estructures tradicionals, són
les conseqüències que es desprenen d'aquests combats.
Molt sovint els guerrers són nens. La problemàtica
que Marcus Bleasdale i
Kadir Van Lohuizen palesen
en els seus reportatges, la premsa occidental la deixa totalment
a banda pel fet que els considera problemes purament ètnics
i no pas vinculats a l'explotació dels recursos.
|
|
 |
Els
dos fotoreporters descriuen com es porta a terme l'extracció
d'aquestes matèries precioses un cop ve la calma després
de les matances. El mètode que es fa servir és l'explotació
del treball de les poblacions sense remuneració, impedint
qualsevol mena de vida al marge d'aquest treball forçós:
no es dóna cap educació, no es dispensa cap atenció
mèdica ; per la seva feina els treballadors només
reben una escassa alimentació i no es pot fer cap mena
de feina agrícola.
Ben sovint, les ONG no poden ni accedir als jaciments perquè
el clima de violència que hi regna és tan extrem
que es posarien en perill.
Desprès
de les projeccions, segueix un debat sobre la responsabilitat
de diferents entitats respecte d'aquesta situació. Una
companyia suïssa compra l'or extret al Congo en les circumstàncies
que s'acaben de mostrar i amb ple coneixement dels fets...al marge
del boicot, el consumidor pot triar realment l'origen dels diamants
o de l'or que compra ?
La resposta no és fàcil pel que fa a l'or, ja que
no existeix cap certificat de procedència; pel que fa als
diamants, en canvi, hi ha un certificat d'origen de procedència
atribuït a una companyia d'exportació, i els partners
amb els quals treballa poden canviar…En qualsevol cas, un
diamant que es ven per 1.000 dòlars a la Place Vendôme
de París, ha estat comprat per 10 dòlars a aquell
que l'ha extret de la mina. Ningú no ens priva de somiar
que un dia la denominació " producte de comerç
just " s'aplicarà a aquestes matèries precioses!
El
reportatge de Kadir Van Lohuizen,
que ressegeueix el recorregut dels diamants des de l'extracció
fins a la seva destinació final, després de polir-los,
muntar-los i vendre'ls, s'ha difòs a l'Àfrica i
constitueix un veritable instrument d'informació : ben
sovint, els que extreuen els diamants no tenen cap idea del que
valen al final de la cadena. Així, amb un coneixement del
valor d'allò que tenen entre les mans, aquests treballadors
poden organitzar-se per tal d'unir-se i fer valer els seus drets.
Un toc d'esperança…
Florence
DENEFLE
|
