Només es pot seqüenciar una centena d'imatges sobre una pantalla virtualment tríptica, per tant, s'ha d'imprimir vinyetes en paper que s'enganxen, una base així permet tenir una visió total del tema. Sabent que per al festival es guarden entre 110 i 120 imatges i que, com a màxim, es projecten 20 imatges a cada vetllada durant un temps mitjà de 3 a 4 minuts, la feina continua essent considerable.

La tria de les imatges és, evidentment, primordial i és el resultat d'un treball d'equip. I és que, Abax i Images Évidences són principalment "una colla d'amics" que treballen junts des de fa 17 anys i que comencen a pensar en les projeccions el mes de novembre, malgrat que els replantejaments són constants i que tot pot canviar, fins i tot, unes hores abans de la projecció.

Per a Jean-François Leroy, director general de Visa pour l'image, això és el que constitueix la força del festival: "estar enganxats a l'actualitat al màxim", les projeccions es construeixen com si es tractés d'una revista.

Darrere de les imatges, però, també hi ha els textos de Philippe Gelas que es preocupa que "aportin un complement i siguin al menys invasors possible"; les il·lustracions sonores d'Ivan Lattay per a qui la digitalització permet guanyar temps per a la creativitat, sense oblidar Emmanuel Sautai que ens recorda que des de fa 3 anys s'elabora un vídeo-llibre. Pel que fa a les fonts, Cédric Kerviche insisteix en el fet que s'han multiplicat gràcies a Internet i vol agrair a Visa pour l'Image la seva confiança.

Després de la digitalització, quines poden ser les pròximes etapes?

Una feina més còmode amb els ordinadors per a l'equip tècnic i un DVD de les projeccions per tal que els espectadors s'enduguin un record del Festival.

Julie Razzanti