|
|
Els
fotoreportatges de Jérôme
Sessini, " Iraq, del març de 2003 al
gener 2005 ", que corresponen a set estades en aquell
país en guerra, s'exposen al Convent dels Mínims.
Jérôme Sessini va marxar a fer aquests reportatges
per encàrrec de Paris Match o Newsweek. Ens explica
que l'èxit de la seva feina depen en un 80% de la del
fixeur, o guía intèrpret, que coneix des del
seu primer viatge ja que és ell el que estableix els
contactes in situ i garanteix la transmissió d'informacions
emeses localment en àrab. Les primeres vegades que
Jérôme Sessini es desplaça a l'Iraq, entre
el març del 2003 i el setembre del 2004, busca principalment
el contacte amb els iraquians, mentre que quan la situació
fa perillosa la feina dels fotògrafs i periodistes,
a partir del març del 2003, s'ha de situar sota la
protecció de l'exèrcit nord-americà,
la qual cosa no li impedeix treballar lliurement.
Aquestes dues maneres d'acostar-se al conflicte semblen afavorir
una aproximació més completa, i per una altra
banda, el fet d'acompanyar l'exèrcit nord-americà
li garanteix la seva seguretat.
|
|
 |
Les seves fotografies, ens diu, són " una amalgama de
fets en brut ", treballa instintivament, i es felicita que
la impressió general que hom sent quan veu el conjunt de
les imatges sigui " la narració d'una història
en el seu conjunt ", una visió coherent del conflicte.
Les seves fotografies demostren, entre altres coses, la seguretat
dels joves reclutes nord-americans, que una sèrie de discursos
de persuassió han preparat per a la guerra i per al seu paper
de guerrers, en situacions en què la destrucció de
l'enemic es correspon amb l'alleujament d'haver salvat les pròpies
vides. Les fotos també subratllen la importància que
té per a aquests reclutes mantenir-se motivants " ja
que si el soldat ja no creu en allò, es penja al cap c'una
setmana", particularment ara que " l'exèrcit nord-americà
està a la ratlla de la depre ".
El fotògraf subratlla que les apel·lacions "
terrorista " i " militar " són fàcilment
intercanviables entre iraquians i nord-americans i les seves imatges
ho recorden.
Jérôme Sessini ha rebut crítiques per les seves
investigacions sobre les xarxes de resistència a l'Iraq,
les quals sovint han servit de mitjà de promoció als
grups que ha conegut. El dia que un comando va endur-se'l en un
vehicle per mostrar-li les seves arts en matèria de fer caure
avions, ell no coneixia les seves intencions i, quan les va entendre,
no podia protestar perquè hauria posat en perill la seva
vida.
Malgrat que no sembla voler insistir en el fet que ell mateix s'hagi
pogut trobar en situacions de perill durant les seves estades a
l'Iraq, avisa els joves fotoreporters que s'inicien en l'ofici que
" si es volen provar a ells mateixos, no és pas allà
que han d'anar ".
De jove, Jérôme Sessini sempre
s'havia interessat per la imatge, i quan fa les primeres fotografies
d'afeccionat en el curs dels seus viatges, s'interessa pels temes
més durs d'una forma natural. És fotògraf professional
des del 1998, quan va realitzar el seu primer reportatge sobre la
crisi de Kosovo. Després va cobrir diversos conflictes, a
l'Orient Mitjà, a Israel, a Palestina. Més recentment,
també ha realitzat treballs a Amèrica llatina i a
l'Afganistan.
La feina de Jérôme Sessini
ja havia estat presentada a Perpinyà, al festival Off, i
després a Visa pour l'Image, en el marc de les vetllades
fotogràfiques de l'any 2001. Per a ell, Visa constitueix
un espai privilegiat on conèixer la feina dels seus col·legues
i on els treballs realitzats -com el seu sobre l'Iraq que cobreix
dos anys- poden ser exposats íntegrament. També és
una ocasió única per establir contactes amb redactors,
i el fet d'exposar la feina a Visa, ens diu, pot " accelerar
el ritme d'una carrera " com la seva, ja que actualment treballa
sense donar difusió a la seva feina.
Florence
Denèfle
|
