VISA POUR L'IMAGE en CatalàVISA POUR L'IMAGE en CastellanoVISA POUR L'IMAGE English versionVISA POUR L'IMAGE en version française
Home Page


Partenaire internet PRODWARE

© Copyright 2007
Tous droits réservés

. . . .
ENTREVISTAS
JB Russell
Angola: pau, mines i fam

Des que va deixar l'agència Sipa, a principis d'any, JB Russell treballa de freelance. Tot fent broma, s'aplica una nova sigla: "Sóc un SBF, sans boulot fixe", (sense feina fixa). És a Visa Pour l'Image amb un reportatge sobre Angola, on s'acaba de posar fi a quaranta anys de guerra civil: l'ofensiva governamental de finals de l'any 2001 va liquidar l'Unita. I aquesta vegada es diria que la pau no és una il·lusió. Jonas Savimbi, el tristament famós cap dels rebels és mort; els seus generals són morts. L'embargament que pesa damunt dels diamants de la zona Unita, aplicat no gens sistemàticament, potser ha donat els seus fruits. "A finals del 2001, jo pensava assistir a una ofensiva governamental més", explica el fotògraf. "Aleshores es deia que l'Unita estava aplegant forces per atacar millor, com va passar l'any 1994; però, de fet, el moviment estava molt més afeblit del que es creia. Faltava diners, els soldats vivien de rapinyar les poblacions. Amb l'ofensiva governamental i la mort dels líders el moviment es va desmembrar totalment".

Es poden tenir somnis de pau novament. Però les preocupacions encara no s'han acabat ni molt menys: la conseqüència de la política de terra cremada de l'exèrcit governamental, la fam, apareix. Apareixen les conseqüències de tanta guerra: una tercera part dels 15 milions d'angolesos són desplaçats. És el país més minat de l'Àfrica. "A més, encara falta desmobilitzar els soldats. Quan hom pensa en el problema de la propietat de la terra i en l'absència total d'economia, s'adona que Angola té un potencial de conflictes molt important. Hi ha moltes armes circulant i els angolesos d'avui sempre han viscut en guerra", recorda JB.

 

JB Russell va anar a Angola en dues ocasions, el mes de novembre, coincidint amb l'ofensiva, i el mes de maig, al principi de la fam. La tragèdia que significaven aquells esdeveniments no li va impedir enamorar-se d'aquest país màgic i somiar amb les seves riqueses. I és que, Angola, que està situat a la costa atlàntica africana, al sud del Congo i al nord de Namíbia, és una terra fèrtil, a l'est hi abunden els diamants de primera qualitat i té les reserves més importants de petroli off-shore de l'Àfrica (Angola és el proveïdor de prop del 15% de les importacions americanes!). Malgrat això, fins ara, aquestes riqueses només han servit per finançar la guerra. Les lluites per la independència ja es dibuixaven calcades del conflicte de guerra freda: (sobre això, s'ha de llegir l'extraordinari llibre de Ryszard Kapucinski, D'une guerre à l'autre), i van acabar adoptant l'aspecte de les terribles guerres del diamant -situacions inextricables de guerrilla i d'Estat dins de l'Estat. El sortilegi de la riquesa a l'Àfrica és ben real. I si hom observa el perfil habitual de les economies rendistes, no pot deixar de ser pessimista…

Però no ens quedem aquí. Angola no és només això! "Angola és un d'aquells països que et retenen, que et deixen quelcom a dins, que et remouen profundament. El que és més increïble allà, és el paper que té la música en cadascun dels aspectes de la vida. Tothom canta, ritmes molt suaus, en qualsevol ocasió. Si hom para l'orella, en un hospital, al carrer, per la finestra, se sent sempre algú cantant o música que surt d'una ràdio, un ritme endimoniat." El fotògraf explica els cants i els plors barrejats d'una mare abocada sobre el cos del seu fillet; es tracta d'una escena que va viure al seu segon viatge, el mes de maig d'enguany, a l'inici de la fam. "És una de les coses més tristes i més emotives que mai he vist", declara. Per fer-se una idea de la tristesa i de la musicalitat de l'ànima angolesa només hi ha una solució: l'any passat a França es va redescobrir els àlbums de Bonga Angola dels anys 1972 i 1974. Bonga és el compositor de la famosa cançó, interpretada per la cantant Cesària Evora que és una súplica dramàtica als soldats. Tota l'ànima d'Angola devastada per la guerra, tot el ritme de l'Àfrica, tot l'esperit humà és dins la seva veu.

Adrien Laplanche

Imprimer cette page Haut de page contact@visapourlimage.com