El 1983, va conèixer el Comandant Massud. Tenien la mateixa edat, vint-i-nou anys. Va quedar fascinat que un home tan jove pogués tenir el comandament d'un exèrcit. A través de Massud, pretenia ensenyar una altra " cara" de la guerra.

Periodistes d'arreu del món venien a entrevistar Massud i se'n tornaven a anar immediatament. Contràriament als altres, Hiromi Nagakura es va quedar fins que Massud es va mostrar intrigat per aquell fotògraf i va acceptar-lo com a amic. Durant el seu primer viatge Hiromi Nagakura va quedar-se 100 dies amb Massud, i entre 1988 i 2000 va tornar i va viure al seu costat aproximadament 500 dies.

Hiromi Nagakura volia que les seves fotos mostressin qui era l'home que hi havia darrere el nom de Massud. " Li agradava la poesia, la lectura i era tan bo amb els altres. " Hiromi Nagakura recorda moltes escenes que desenvelaven la personalitat de Massud. Explica amb immensa satisfacció la història següent: un comandant va venir a veure Massud per demanar diners, armes i aliments mentre que ell estava llegint un poema. Com que no tenia allò que se li demanava, va respondre que el poema que llegia era molt interessant. El comandant va insistir, però Massud va dir-li de nou que el poema era excepcional i va començar a llegir-lo. Hiromi Nagakura explica encara amb estupefacció que Massud acceptava readmetre els soldats que l'havien traït.

Hiromi Nagakura s'emociona quan parla del seu amic Massud. L'admirava, l'estimava molt i valorava molt la seva amistat. Estava molt impressionat per la seva personalitat i el fotografiava tant en la seva vida quotidiana com al combat. Hiromi Nagakura el mirava incansablement. Insisteix que ell no és escriptor, que li cal veure, observar, abans de fer una fotografia.

Explica que Massud era com un " mirall" per a ell. " Li feia una foto i jo m'hi veia en aquella imatge. " Massud era molt servicial, molt amable amb les persones grans. Quan el fotografiava mentre ajudava algú, em feia pensar, em preguntava si jo també era bo.

Massud creia que Déu estava amb ell, volia ser un bon musulmà. Per a ell, l'Islam era viure junts en pau. Massud pensava que si sobrevivia als conflictes, reprendria els estudis i treballaria en el comerç. També li hagués agradat dedicar més temps a la seva família. Tenia molt de respecte per als altres i era molt modest. Però, va ser assassinat el 2001.

Massud representava el lligam entre Hiromi Nagakura i Afganistan. Parlava sempre de la importància de l'educació, perquè un dia la guerra s'acabaria. El 2002, Hiromi Nagakura va treballar amb una ONG per tal d'ajudar una escola primària de la vall del Panjshir. Amb aquestes criatures, Hiromi Nagakura mantindrà el lligam amb Afganistan i amb el somni de Massud.

El somni d'Hiromi Nagakura era fotografiar Massud en un Afganistan en pau.

Nelly CARLES