|
L'any decisiu va ser el 1963. Una vegada més, se'n podria dir
un cop de sort: Moore ha anat amb un col·lega seu a seguir la
marxa cap a Baltimore organitzada en memòria d'un empleat de
correus blanc que havia estat descaradament assassinat quan anava a
presentar una demanda judicial contra la discriminació. La lluita
pels drets dels negres tot just balbucejava al Sud, i no era recomanable
exposar tan obertament els propis ideals. En qualsevol cas, va ser gràcies
a la seva presència en aquella marxa que Moore, així que
sent a la ràdio que la policia carrega contra els manifestants
negres a Birmingham, pot arribar immediatament al lloc dels fets.
Cinc dies
més tard, el xerif de la ciutat, Bull Connor, el fa empresonar.
Les fotos que desvetllaran Amèrica, però, ja estan fetes.
A Charles Moore només li sap greu la llegenda del seu col·lega
per a la doble pàgina de Life que mostrava els bombers fent enrere
els manifestants negres llançant-los aigua a pressió:
"They're fighting a fire that won't go out". També
li sap greu no haver pogut anar a Memphis, l'any 1968, quan va saber
que Martin Luther King, Jr. havia estat assassinat.
Mentrestant,
contràriament al que alguns comentaris van poder fer creure,
les portes de la presó de Birmingham no van aturar la seva carrera.
Simplement, un cop assegurat el relleu, per a Moore, el seu treball
sobre el Civil Rights Mouvement es va acabar: Quan fotografia les manifestacions
de 1965, la situació és ben diferent. En donen testimoni
el suport rebut per artistes cèlebres com Joan Baez, Harry Belafonte
o Leon Bibb, que apareixen a l'última fotografia de l'exposició.
Moore es dedica aleshores a cobrir altres episodis dramàtics
a l'exterior del país, principalment la guerra de la República
Dominicana i les eleccions a Veneçuela. Però ben aviat
no pot suportar la violència, el torna boig i no sap com lluitar-hi
en contra. Aleshores decideix agafar un bitllet "volta al món"
de la Panam que preveia 20 escales en un any. Life aconseguirà
fer-li fer una escala al Vietnam, on va captar unes imatges famoses
sobre la gira de l'espectacle de Broadway "Hello Dolly". A
banda d'això, en endavant prefereix concentrar-se en temes de
societat (l'educació sexual a les escoles americanes), en les
fotografies de viatges per a National Geographic, i en la vessant estètica
de l'art.
Les fotografies
de Moore estan plenes d'anècdotes. Bruce Davidson (Magnum) apareix
en algunes de les seves fotografies de la marxa, tant és així
que sovint li preguntaven si ell també feia fotos! Moore recorda
la seva emoció quan va descobrir, en el moment del revelat, que
el llibre que havia fotografiat entre les mans d'un dels participants
a la marxa era l'obra de Mahatma Gandhi. També explica com va
ser gràcies a la seva participació en aquella marxa que
ell i el seu col·laborador van poder cobrir els fets de Birmingham.
Tenien la ràdio del cotxe encesa i així que van sentir
el que passava, van fer cap a Birmingham.
|
