Rarament hi ha una edició de Visa pour l'Image en què no es parli de la Rússia contemporània, i quan diem rarament podríem dir mai. Després de la tuberculosi de Gary Calton i de l'imaginari rebel de Stanley Greene (vegeu els arxius del 2000 i del 2001), l'anyada 2002 és més equilibrada. Amb "Zona" Carl Keyser no busca tant assenyalar l'horror sinó la vida en els camps de treball de Sibèria. També "Broken Empire", el llibre retrat que ens ofereix Gerd Ludwig després de 10 anys de treball a l'antic imperi soviètic, acaba amb una nota optimista.

El fotògraf alemany està lligat a Rússia per una llarga història. Una història que, ens temem, no ha transcorregut plàcidament. Nascut el 1947, Ludwig va formar part de la generació que va créixer enmig del traumatisme i del sentiment de culpabilitat heretat de la Segona Guerra Mundial. El seu pare, ell ho recorda sovint, va ser enrolat al sisè exèrcit, aquell que va marxar a acabar amb els comunistes l'any 1941. Com una reacció a això, igual que bona part dels joves alemanys de després de la guerra, Ludwig durant molt de temps es va quedar amb una imatge idealitzada del país dels soviets. Va fer-se fotògraf molt jove, primer en el món de l'art i de la publicitat, i més tard, l'any 1974, va ser un dels fundadors de la famosa agència Visum i va començar a freqüentar l'URSS a partir dels anys vuitanta, una mica abans d'emigrar als Estats Units. Fins al final d'aquell decenni, va tenir envers la terra russa una mirada despullada de tota crítica.

"Buscava descriure l'ànima russa", explica. En aquella època, tots els fotògrafs occidentals tenien guia, i jo, no em feia preguntes sobre el que podien amagar-me. Ho considerava una sort el fet de ser allà. Per tant, les meves fotografies d'aquella època no tenen cap sentit crític. Totes les coses es mostren fora del seu context social. Pot ser molt bonic, com les dues imatges que he inclòs al principi de Broken empire, però és superficial". Mostra dues nenes encisadores, vestides de vermell, i un retrat d'una famosa actriu soviètica, a través del vidre nevat del seu cotxe.

Ludwig és ben conscient de la perversió que governava la fotografia soviètica, la qual volia que només es fotografiés allò que era bonic, estigués bé o fos bo. Sabia prou bé que els miners soviètics, per exemple, no estaven mai bruts, com tampoc ho estaven els vestits dels obrers. (Som lluny del realisme idealista de Markov Grinberg, d'abans de la guerra mundial). I és que allò que era normal no tenia cap interès per als soviètics. Des del 1982, es va veure confrontat a aquesta censura permanent:"estava fotografiant un cafè que em semblava encisador, d'aspecte mediterrani, amb una parra", explica."quan de cop se'm tiren al damunt i comencen a injuriar-me: -ens vol mostrar sota una llum negativa, no hi ha estovalles blanques damunt la taula-. Aleshores vaig comprendre que, per a ells, si un occidental fotografiava alguna cosa que no era evidentment bona, volia dir que, segons ell, allò devia ser dolent". També és veritat que la situació de guerra freda podia explicar aquesta paranoia, a més el fotògraf ja se sospitava allò que hom li amagava.

Tot canvia ben bé a les acaballes dels anys vuitanta, quan Gorbatxev aixeca el vel. En aquell moment comença un breu període de llibertat absoluta per als fotògrafs occidentals. Aleshores els treballs successius de Gerd Ludwig a Rússia es guien per dos eixos: fotografiar el canvi ràpid, l'esfondrament del sovietisme, d'una banda, i investigar sobre la vida real al país, sobre el costat fosc que s'havia ocultat de les mirades des de feia decennis, de l'altra. Capta, doncs, alhora el nou i l'antic. Descobreix la contaminació mentre es desenvolupa l'extrema pobresa. S'introdueix finalment a l'interior dels veritables habitatges moscovites: velles cases burgeses dividides en desenes de petites cambres insalubres, on, en una mateixa cuina, hi ha cinc o sis forns amuntegats que serveix per a tota la planta.

A partir de la meitat dels noranta, Ludwig es torna a posar a buscar l'ànima russa que el fascina des de fa tant de temps. Agafa el transiberià i, sobretot, orienta el seu objectiu cap als cosacs. Els compara als cow-boys: són identificables pels seus vestits, són descendents dels serfs evadits que vivien als límits de l'imperi i que van ser recuperats pels tsars per conquerir Sibèria. No es tracta, doncs, d'un grup ètnic pròpiament. Després de desaparèixer sota el comunisme, avui estan recuperant l'escena pública, investits de l'aureola de la glòria. Fins i tot han reconvertit antics camps de "Joves pioners" en escoles militars pròpies. Evidentment, això inquieta les minories, i és que el seu antisemitisme és llegendari.

A l'últim capítol del seu llibre, el fotògraf s'esforça per mostrar una Rússia jove i moderna. Per a ell, el pitjor ja ha passat. Les joves generacions ja no es recorden de les cues interminables i tenen els mateixos somnis que els joves occidentals. La pregunta que es planteja, no obstant, és saber si la globalització no està acabant amb l'ànima russa. Les imatges de Ludwig mostren una perspectiva de l'avinguda Nevski sembrada d'insígnies publicitàries, o un Pare Noel amb un vestit vermell que enarbora el logo de la Coca-Cola. "Abans els Santa Claus es vestien de blau", recorda el fotògraf. També parla de MTV Rússia que envaeix la cadena cultural. Mostra el logo del darrer caramel de moda: Russia General Soul. Així és com la comercialització es mofa de la identitat russa. Però no podria ser que també tingués l'altra cara? Sempre hi ha excessos: al restaurant Putxkin, de tres pisos, es pot degustar cuina de gran luxe russa i francesa les 24 hores del dia! Mentre no hi venguin hamburgueses l'esperança està salvada!

Molts dels treballs de Gerd Ludwig estan disponibles a la xarxa. S'està preparant un website personal, però ara per ara ja podeu veure les seves imatges sobre la contaminació, els cosacs o el transiberià a:
www.digitaljournalist.org/issue9909/cossacks_index.htm i també a: www.zonezero.com/exposiciones/fotógrafos/ludwig/.

Rússia, una gran potència en mutació

Set anys després de la seva primera exposició a Visa pour l'Image, Gerd Ludwig torna a Perpinyà per presentar-hi un treball sobre l'evolució de la societat russa des de la caiguda del comunisme, el 1991. El tema que havia exposat anteriorment també era sobre Rússia, i més particularment sobre la contaminació.
La vinculació de Ludwig amb aquest país ve del fet que el seu pare era soldat al sisè exèrcit alemany quan va intentar envair l'URSS durant la Segona Guerra Mundial. Des d'aleshores Gerd Ludwig es va sentir culpable per tots els actes comesos per la gent de la generació dels seus pares. Va començar a glorificar tot allò que els seus pares volien destruir.
La realització d'aquest reportatge es va fer difícil pel fet que avui, l'autorització de l'Estat central ja no és l'únic document necessari. Fins al punt que, segons explica, un dia estava assegut en un coffee shop i volia fer algunes fotografies. La cambrera va intervenir immediatament per impedir-li-ho i li va dir que demanés de parlar amb l'encarregat, el qual no li donava l'autorització per fer fotos si no li feia arribar un fax de sol·licitud des de la seu de National Geographic a Washington! Semblantment quan va voler allargar el temps del seu visat, es va veure obligat a jugar-s'hi amb l'encarregat que no podria tenir la pròrroga en 24 hores! Desgraciadament, va guanyar l'aposta.

Ludwig revela, finalment, que a Rússia s'hi ha produït un esfondrament total del sistema, substituït per un nou sistema econòmic i per noves idees. Aquesta mutació no s'ha pas produït sense xocs. Efectivament, allò que l'ha colpit més ha estat la fam que actualment pateixen els russos en comparació amb la situació dels anys setanta, durant l'era comunista.