|
Els Estats Units desitjosos d'instaurar la democràcia
"no ofereixen cap garantia" ja que la seguretat
d'una renovació liberal "no sembla esperable".
Per altra banda, "l'escàndol de les presons iraquianes"
només ha engendrat "una lleugera focalització
de la CIA" que en els seus comunicats emmascara la realitat
de les detencions abusives i "les deplorables condicions
d'encarcerament". Els presoners d'Abu Graïb són
considerats "terroristes" i, per tant
És veritat que aquest país, "propici a
l'estat de violència", no encamina els seus habitants
cap a " alguna cosa semblant a la pau". Tot i que
l'únic desig de la població sigui ser identitàriament
iraquians "sempre se'ls qualifica de terroristes i són
sospitosos de ser-ho".
Estats
Units "ha construït hospitals i ha aportat subministraments
essencials", però l'esperança iraquiana
se centra actualment en "el futur del seu exèrcit",
perquè aquest país endevina que la finalitat
nord-americana "és robar-los el petroli".
La vida diària de la població respon "a
la realitat de la guerra" precedida per un arrelament
profund de "la ideologia Sadam".
Els
iraquians han crescut imbuïts en el culte al dictador.
"Els infants el veneraven cada matí a l'escola"
i totes les accions empreses retien culte al "gran"
Sadam de tal manera que es pot dir que aquesta devoció
"ha forjat la seva mentalitat".
Geert
van Kesteren sempre s'ha interessat pels "oprimits",
per la població "no escoltada". Els mitjans
exposen els problemes polítics i les diverses causes
de la guerra, però " cap no se sent concernit
pel dia a dia de la gent de la guerra".
El
seu recorregut a través d'Iraq, ha encaminat a Geert
van Kesteren cap a temes que tracten de les "víctimes
de les conseqüències polítiques "
i de les dificultats socials que hom pot trobar-se diàriament
a les societats occidentals on "la misèria també
fa estralls".
Flora Gojkovics
|
