No és fàcil concentrar-se en un sol tema quan es treballa per a l'AFP a Jerusalem. Amb tot, Menahem Kahana ho aconsegueix, i fins i tot se'n surt molt bé: s'ha convertit en el fotògraf gairebé oficial dels ultraortodoxos del país. Des del 1995 els dedica un dia a la setmana, buscant allò que tenen de menys visible; cerimònies, per una banda, però modernitat i normalitat, per l'altra. Evidentment al més sovint són els atzars del calendari que decideixen per ell: l'atzar de les cerimònies, dels pelegrinatges, i de coincidir amb la gent! Tot venint a Perpinyà, per exemple, la feina li va sortir a l'encontre fins a l'aeroport! "Vaig topar amb un grup de pelegrins haredim que marxaven a Ucraïna", explica. Cantaven i ballaven a l'aeroport, era formidable! Vaig fer molt bones fotos" Aquest any Kahana ens presenta, per fi, a Visa pour l'Image una selecció de les seves imatges (ja feia dos o tres anys que s'hi negava i fins i tot enguany se'l va haver de convèncer que no era greu que el treball no estigués acabat!).

"Hom podria creure que és difícil fotografiar els jueus ortodoxos, i en efecte no és un tema fàcil", explica Menahem Kahana. Com són molt vistosos aquests grups de persones totes vestides de negre, molts fotògrafs ho han intentat. A més, a Jerusalem on representen més de la meitat de la població, no es poden pas eludir. La reacció dels ultraortodoxos sovint és negar-se a ser fotografiats. Als seus barris, de vegades es veuen cartells on hi diu "fotos no". Però, de fet, depèn molt de les comunitats. Els haredim estan dividits en una munió de petites comunitats, cadascuna dirigida per un rabbab que ho decideix tot al si de la pròpia comunitat, gairebé no es pot fer res sense que en tingui coneixement. Per tant, quan ell refusa les fotografies, no val la pena insistir. Però, en canvi, també hi ha molts haredim que estan molt oberts a ser fotografiats. Prèviament s'asseguren que es farà un bon ús de les imatges, però per a ells, és una manera de promoure la bona manera de viure".