Conseqüència de la desorientació total dels candidats a passar: un mínim coneixement de la zona ja dóna peu a tenir el títol de passador. Els passadors del túnel no constitueixen pas grans màfies organitzades com les kurdes, que en un moment determinat van utilitzar sovint els ferris. Es tracta més aviat de "petits artesans", com diu l'Olivier, d'immigrants una mica més veterans, que estan al corrent de les darreres tècniques, de les noves fallades del sistema. Han tingut ocasió d'identificar les àrees de sortida i d'arribada dels camions, els moviments dels trens llançadora (que segueixen un gran bucle abans d'endinsar-se en el túnel en sentit contrari amb una nova càrrega), i consegüentment els moments en què han passat els equips de seguretat i en què hom pot mirar d'enfilar-se en un comboi o d'amagar-se dins d'un camió. Evidentment, és una guerra permanent amb els equips de seguretat, cada vegada més nombrosos i més utilitzats. Per altra banda, des de la multiplicació de càmeres de vídeo, el pas ha esdevingut pràcticament impossible.

En algunes ocasions el fotògraf va seguir els immigrants sobre el terreny. Va esperar amb ells, nits senceres, amagat en un racó, esperant el moment oportú. El van detenir amb ells, va fracassar amb ells i va fugir amb ells cap a la sortida. Fins i tot hauria pogut passar una vegada; però per por que li confisquessin les pel·lícules, va preferir quedar-se sense moure's tot el dia següent, per poder sortir del centre un cop arribada la nit. El seu reportatge se centra en aquesta veritable cacera de l'home, però no per això oblida la resta: el centre de la Creu Roja, l'enterrament d'un infeliç que va quedar aixafat per un gat mecànic, les festes de Nadal. Olivier també va anar fins a Anglaterra per fotografiar una família amb la qual havia coincidit al centre, i que va aconseguir passar, obtenir un permís de residència i instal·lar-se. Acaba el reportatge amb aquesta pinzellada d'optimisme: com es podria fer comprendre millor la finalitat del calvari si no és ensenyant el contrast colpidor entre els immigrants desorientats (l'abans) i la família feliç (el després)?