|
Per
a Tim Hetherington "és el mateix tema que tractes
el que et dicta la millor manera de representar-lo".
Recorda que "les fotos que fem circulen sense control"
i que no es pot preveure com seran percebudes, per tant: "si
totes les fotos que fem a l'Àfrica il·lustren
la guerra i la fam", aleshores una gran part del món
s'imaginarà que és l'única realitat africana,
la qual cosa és un punt de vista molt restringit, i
fa mal als pobles d'aquests països. Insisteix en el fet
que aquests esdeveniments "han d'estar documentats, però,
també pensa que hi ha moltes altres coses que s'han
de documentar […] és tan important parlar de la
vida quotidiana d'aquesta gent com de la guerra" i de
les seves conseqüències en la vida diària.
Allò que és més important, segons ell,
és "tractar problemes, idees, i la manera de compartir-les,
més que no pas tractar de la forma" i és
per això que el seu treball deriva en diversos aspectes".
El
títol que va donar al seu tema: "Cap condició
no és per sempre" és " ambigu, perquè
mostra que en cert sentit les coses canvien, que el poble
pot enderrocar el president Charles Taylor, que hi pot haver
hores més felices, però alhora significa que,
en definitiva […], sent que res no ha canviat".
L'ambigüitat té a veure amb la condició
política i amb la condició humana. Tim parla
de la realitat a Libèria, gent que no té interès
a treballar més del que necessita per alimentar la
família, perquè d'una manera o altra, algú
sempre s'encarregarà de robar-los. Una realitat que
els països "desenvolupats" tenen tendència
a classificar segons estereotips més o menys racistes:
"Occident té la memòria curta quan es tracta
de la història de les relacions amb Àfrica,
i es recorre sempre als mateixos vells clixés".
També parla del límit intrínsec de les
fotografies: " El límit està en què
les fotografies d'actualitat parlen del present i, en canvi,
són les conseqüències del passat les que
defineixen aquest mateix present".
Tim
Hetherington va diplomar-se a la Universitat d'Oxford. El
1996, es va traslladar a Cardiff per aprendre fotoperiodisme
a la universitat d'aquella ciutat. Treballa com a fotògraf
per a Big Issue (una revista que venen els sense sostre),
i també ha treballat regularment per al diari The Independent.
Ha rebut nombrosos premis, entre els que destaquen dos "
World Prizes " i una beca Hasselblad. És membre
de l'agència londinenca Network des de l'any 2001 a
2004.
Web
site : www.mentalpicture.org
Arnaud Dupaquier
|
