Charles Harbutt va exercir el seu ofici de fotògraf durant molts anys treballant per a grans revistes, però els darrers vint anys ha seguit l'opció personal d'orientar el seu treball cap a temes que reflecteixin les meravelles del quotidià. Reconeix estar encantat pel fet que el festival de Perpinyà hagi decidit mostrar una retrospectiva de la seva obra fotogràfica.

Les imatges de Charles Harbutt tenen un lloc propi, i és que des dels anys seixanta fins als nostres dies, han anat respectant l'evolució dels esdeveniments.
El seu principal desig és mostrar " la diferència entre la vida actual i els records que precedeixen la construcció d'aquesta vida" i subratllar " la comparació de les imatges entre elles".

Aquest fotògraf aconsegueix submergir-nos en una introspecció que " facilita la neteja moral". Charles Harbutt s'impregna del teatre de la vida quotidiana i fa les seves fotografies " tot caminant pel carrer", observant al seu voltant " per tal de captar el punt intens que marcarà aquell moment".
A través d'aquestes coses senzilles que se situen als costats de la nostra existència " un jardí, un paisatge, una dona portant el seu fill a coll", Charles Harbutt immortalitza " la bellesa del quotidià" apartant-ne "la banalitat" que es nega a incorporar.
D'aquesta manera, transmet en les seves imatges el pensament segons el qual " l'educació escolar" nodreix la nostra instrucció, però " el veritable saber és immediat, quan hom veu allò que és al voltant seu ".
Amb tot, la retrospectiva que s'ofereix a l'espectador inclou imatges d'esdeveniments com ara "l'arribada gloriosa" de Fidel Castro a L'Havana: " Jo volia mostrar la reacció del cabdill davant els milers de cubans que, per prudència, l'aclamaven". El comportament del cabdill cubà desencadena un to humorístic en Charles Harbutt, el qual troba " una gran diferència entre fer moure muntanyes i jugar a la revolució".
En canvi, el fotògraf altera el to quan es deté en altres imatges i evoca la gran dificultat de ser infant a la ciutat de Harlem " on els nens morien o quedaven ferits estúpidament per les mines explosives que trobaven als seus terrenys de joc" i ens mostra la fotografia d'una cama artificial que ell " volia compartir amb les Nacions Unides".
Aquestes imatges ressegueixen els temps de la seva " professió periodística ", però les seves " aspiracions actuals" són poder plasmar " les situacions positives que fan que estiguem menys sols" ; prefereix recordar " una jove el dia del seu casament o la vida diària d'una família d'avui" i exposar les escenes que tracen la nostra existència.

L'espectador d'aquestes imatges entén, a més, que el tema favorit de Charles Harbutt s'inspira també, sobretot, en les dones, ja que, segons ell " les dones bressolen la nostra vida de cada dia". Precisa i insisteix en el fet que " la dona és un subjecte vital que l'home sempre ha d'honorar i valorar".

Flora Gojkovics