|
El seu primer
reportatge la va dur a França on es va interessar per les velles
famílies franceses. Després de passar molts anys a la
casa Sygma, va decidir unir-se a l'aventura de l'agència VII
on la independència és total. En aquesta agència
té l'oportunitat de seguir l'elaboració del reportatge
des de l'inici fins al final, la qual cosa és "molt més
estimulant per a un fotògraf".
El reportatge
que Greenfield presenta al Convent dels Mínims aquest any se
centra en el culte que reten les noies americanes al seu cos. Aquest
projecte ja va néixer, l'any 1995, a Perpinyà després
que algú empenyés la Lauren a demanar una beca. Per a
la sol·licitud va haver de trobar ràpidament alguns temes
possibles i aquest va ser l'escollit. La idea li va venir arran de la
lectura de l'obra de Joan Jacobs Brumberg (que ha escrit el prefaci
del seu llibre) en la qual l'autora argüeix que els anys 1980 van
significar un punt d'inflexió respecte a la consideració
de les dones, i afirma que a partir d'aquell moment es valoren per la
seva aparença mentre que anteriorment les dones es valoraven
pel seu treball. El reportatge fotogràfic és una barreja
d'encàrrec i de treball personal ja que el tema interessa molt
particularment la fotògrafa. Ben aviat es va adonar que el cos
era "un mitjà d'expressió de la pròpia identitat"
i que tot allò estava davant dels seus nassos sense que ella
se n'hagués adonat. L'objectiu de Greenfield, de fet, era trobar
quin podia ser avui dia el punt en comú entre una noieta i una
estrella del porno pel que fa al culte al cos.
Després
de cinc anys de feina, el projecte ha acabat i circularà pels
museus fins al 2005. El seu pròxim projecte encara es manté
en secret, i és que ha convertit en divisa allò que el
fotògraf Reza li va dir l'any passat: "si se'n parla abans,
es buida d'emocions". Amb tot, podem tenir la certesa que el treball
contindrà, un cop més, un interès sociològic
segur.
|
