El seu reportatge a Transdnistria és particularment representatiu de la seva manera de fer fotogràfica; juga amb grans emmarcaments d'una frontalitat formidablement potent, i així confereix a indrets sovint buits tot el seu poder d'evocació. " D'on em ve aquesta frontalitat, aquesta monumentalitat? Probablement em surt el meu cantó estalinista ", bromeja Goldstein. " Parlant seriosament, no crec que calgui res d'humà per parlar d'humanitat. Abans estava molt influït per l'aproximació fotogràfica de professionals de Magnum com Depardon o Koudelka, però ara penso que un espai buit pot parlar deu vegades més que un rostre. "

Les seves fotografies de Transdnistria mostren un veritable " museu vivent" del sovietisme: aquest país és potser l'últim indret d'Europa, o del planeta sencer, on es mantenen tots els elements de la iconografia marxistaleninista: l'estàtua del líder de la revolució bolxevic encara s'està davant del palau presidencial, les efígies dels seus coreligionaris encara presideixen els cafès " Es tracta d'un museu vivent, però", subratlla Julien Golstein " Un signe de l'assumpció extraordinària dels errors del passat, és que el president Smirnov ha fet construir una immensa església ortodoxa a Tsiraspol" A més, ara hi regna el capitalisme més salvatge. Els fills del president estan al capdavant de l'únic holding del país, Sheriff Ltd. Un últim detall permet comprendre la història, potser l'existència de Transdnistria: aquest petit país és el primer importador mundial de cigarretes… Està totalment controlat per Rússia, país per al qual Transdnistria és un enclavament molt pràctic, ja que és el cap de pont del contraban a Europa Oriental. "Venen a fer allò que no poden fer a casa seva i, a més, no se'ls pot reprotxar res, perquè no tenen frontera comuna amb el país... "

Adrien Laplanche