Eliott Erwitt va néixer a París, però va fer els seus estudis als Estats Units. Es va llençar a fer fotografies a l'edat de setze anys. Un viatge a Europa (França, Itàlia) va marcar l'inici de la seva carrera professional. Arreu del món fotografiava cares i llocs famosos. Va aprendre l'art de la fotografia per ell mateix, sense mestres. " L'escola és inútil en matèria de fotografia. No és qüestió d'anar fent exercicis com els músics o els ballarins".

Des de fa 40 anys, copsa imatges molt personals, passejant la seva mirada maliciosa pel món. Respecte de la fotografia afirma que " és una manera interessant de passar l'estona".

Per a la seva primera exposició a Perpinyà, " Personal Best " (a la Capella Sant Domènec), presenta escenes absurdes, incongruents, coincidències reunides per atzar " Simplement s'ha d'estar al lloc adequat en el bon moment".
Eliott Erwitt va allà on té possibilitats de veure coses que se surtin del normal i es considera afortunat de poder, la majoria de vegades, fer fotos insòlites. Fins i tot al carrer, als parcs, aconsegueix ser testimoni d'escenes humorístiques, com la d'una parella vista d'esquena que es passegen nusos, ell amb un barret de copa i ella amb un vel de núvia.
Les seves fotografies són " instants robats". Un altre exemple, les fotografies dels gossos saltant: " veig uns gossos saltant i els faig una foto. De vegades els provoco, però no sempre reaccionen".
Rares vegades prepara la posada en escena de les seves fotografies. Prefereix esperar. Amb tot, esperar és una forma de manipulació. Prefereix esperar. Amb tot, esperar és una forma de manipulació. " Es concep l'esdeveniment al cap, i et prepares per captar-lo en el bon moment."

L'èxit més important d'Eliott Erwitt és aconseguir fer reaccionar la gent, que plorin o que riguin. Les seves fotografies estan obertes a totes les interpretacions. Alguns, les troben divertides, d'altres tristes. Provocar emocions permet ajudar la gent a adreçar una mirada diferent al món, a no prendre's les coses seriosament.

Erwitt dedica el seu temps lliure a fer llibres de les exposicions. És autor de 18 llibres de fotografies; l'últim, titulat " Personal Best " conté moltes fotografies iròniques i divertides.

És un fotògraf amb un estil molt personal, que opina que el fotoperiodisme és extraordinari i útil. " VISA és formidable. És estrany veure coses tan tremendes reunides en un mateix lloc".
Si necessiteu somriure, aneu a veure l'exposició.

Marion Mozzi