El
reportatge " Gaza, la vida en una gàbia" s'exposa
al Convent de Santa Clara. Jérôme
Equer va realitzar aquest treball per al llibre del
mateix títol aparegut el 2005 a l'editorial francesa
Seuil, que també inclou el text d'Hervé Kempf.
Equer, que prefereix un treball de fons, de llarga durada, més
que no pas reportatges més curts pel que fa al període
de realització, ha publicat altres llibres : Traumas,
de l'editorial Grandvaux, i Les Murs de l'enfer, escrit per
ell mateix i aparegut l'any 2001 a l'editorial Albin Michel.
Amb Gaza, La Vie en cage, fotògraf i periodista han mirat
de posar en evidència la vida quotidiana d'un poble,
els israelians de Gaza.
Ambdós estaven d'acord en el fet que Gaza només
apareixia als mitjans i massa breument per raó d'un atemptat
suicida, d'una incursió israeliana, i es van proposar
d'anar sobre el terreny a la cerca d'un testimoniatge que allà
la vida quotidiana és possible, que el combat per la
supervivència hi té lloc malgrat el combat armat.
Les imatges de Jérôme
Equer posen de relleu la dignitat dels habitants
de Gaza, subratllen la complexitat de la vida d'aquesta societat,
el plantejament maniqueu amb el qual generalment es tracta la
zona.
El reportatge respon a la pregunta inicial: com viuen o sobreviuen
els habitants de Gaza malgrat les dificultats de cada dia i
malgrat la pobresa. I és que, des de la segona intifada
només estaven autoritzats a sortir de la zona 1.500 treballadors,
dels 80.0000 que ho feien en el passat, i és fàcil
imaginar les dificultats econòmiques que aquest fenomen
ha pogut implicar.
|
|
 |
En les imatges exposades, seguint la tria de Jean-François
Leroy que Jérôme Equer
troba molt coherent, s'hi pot veure una paradoxa: el títol
de l'exposició, " Gaza, La vida en una gàbia",
evoca la reclusió, però en canvi, les fotografies
ofereixen una mirada cap a horitzons oberts i perspectives profundes.
El fotògraf explica que, malgrat la reclusió de la
qual són víctimes els habitants de Gaza, --alguns
hi ha nascut i mai no han sortit del perímetre tancat pel
filat espinós- troben el seu espai de llibertat i de somni
en l'horitzó marí, i sobre la tela informàtica,
Internet, que els permet entrar en contacte amb persones de la diàspora
palestina.
Per realitzar aquest treball, els dos amics van anar junts a Gaza,
en el curs de quatre viatges de quinze dies, un a cada estació,
entre el gener i el novembre de 2004, per conèixer i retrobar
famílies, a cada visita feien noves coneixences, cada vegada
s'obrien noves portes. Aquestes tornades freqüents sobre el
terreny els permeten visitar escoles per a persones amb deficiències
de visió, universitats, dedicar-se a diferents sectors de
l'activitat econòmica, i, en el curs de la darrera estada,
entrar en contacte amb els militars.
És, per tant, una societat en tota la seva complexitat la
que ens presenten, amb la intenció de resaltar-ne la dignitat
i l'orgull humans, evitant les imatges sentimentals.
Jérôme Equer no
té constància que els crítics hagin dedicat
gaire línies al llibre, sens dubte prefereixen les obres
que posen més acció, més perill, més
horror en primer pla.
Actualment Jérôme Equer està
preparant les fotografies per un llibre sobre els obrers de la construcció
a França, amb la intenció de definir què és
ser obrer de la construcció a l'alba del tercer mil·lenni.
Florence
DENEFLE
|
