|
Inspirant-se
en un llibre i en una fotografia " The shadow of death
" (l'ombra de la mort) d'Alexander Gardner i Timothy
O'Sullivan, en què per primera vegada hi eren representats
alhora un camp de batalla i cadàvers, Eric Baudelaire
va tenir ganes de fer una representació de la imatge
de la guerra d'Iraq (un dels fets històrics més
determinants dels darrers anys).
A propòsit de la fotografia " The shadow of death
", Gardner havia dit: "These are the dreadful details.."
(d'aquí se n'ha desprès el títol del
treball de Baudelaire), detalls sovint xocants (cossos dislocats
o cremats, camps de batalla en ruïna…), però
que mostren allò que no s'ha de reproduir.
" The dreadful details " és, doncs, una picada
d'ullet a aquesta fotografia, i una reflexió sobre
tot allò que ha passat des d'aleshores.
Però, més enllà de la guerra, és
una reflexió sobre la imatge.
2000
anys abans de l'aparició de la fotografia, ja hi havia
imatges de guerra: pintures, frescos...
El
format de la foto, tan gran, fa pensar que potser Baudelaire
volia utilitzar una eina contemporània (la fotografia),
però amb les característiques d'alguna cosa
més antiga, la pintura per exemple.
També ha volgut dir que hi ha un altre espai on es
mostra la guerra...
L'escenari de la guerra a Iraq, " The dreadful details
", aquest moment de respir entre dos moments de violència,
es va orquestrar a Los Ángeles en un plató de
televisió, amb figurants professionals. Eric Baudelaire
busca l'ambigüitat.
La televisió, entre ficció i realitat.
La fotografia, entre representació de la realitat i
representació de la representació de la realitat...
Tot això porta a reflexionar sobre què és
la imatge de guerra.
Allò
que vol Eric Baudelaire
és " que la gent miri de pujar a l'escenari un
moment, que es pregunti, que miri de comprendre, que se sorprengui
del seu contingut".
La idea és que no hi ha un missatge clar, sinó
enigmes.
Marion
Mozzi
|
