James Edward Bates va néixer l'abril de 1970 a McComb, una petita ciutat de Mississippi.
Va estudiar publicitat i màrqueting a la Universitat de Southern Mississippi, però en el curs dels seus estudis es va anar interessant cada vegada més pel fotoperiodisme. L'any 1994, va iniciar-s'hi amb un reportatge sobre els bombers de McComb, i ell mateix es va fer bomber voluntari per introduir-se plenament en el tema. Les seves fotografies de l'incendi intencionat de la casa d'un negre per part del seu veí blanc van ser comprades per NBC i van formar part d'un reportatge sobre els problemes racials a McComb, trenta anys després del Moviment pels Drets Civils. A partir de 1996, un cop acabats els estudis, comença a treballar per diaris locals del sud, una tria professional que li permetrà madurar com a persona a través del coneixement dels altres. Des del 1998, és fotògraf al diari Dothen Eagle (Alabama).

El Ku Klux Klan

Com moltes ciutats del sud dels Estats Units, ens diu James Edward Bates, McComb està dividida per la via fèrria: els barris negres són d'un costat de la via, i els barris blancs de l'altre. Per a ell, investigar sobre els problemes del racisme, d'alguna manera també és investigar sobre les seves pròpies arrels.

Explica moltes històries que el van marcar profundament quan era jove, entre d'altres la del vell negre que sovint veia en un dels restaurants de McComb i que s'expressava sempre per un galimaties de mots incomprensibles; un dia a en Bates li van explicar que uns blancs li havien tallat la llengua quan era jove perquè havia parlat malament a una dona blanca… A McComb, ens segueix explicant, el 1964 van explotar 37 bombes incendiàries. Per no parlar de l'avi d'un dels seus amics negres, el qual va morir linxat pels oncles avis del mateix fotògraf que eren membres del KKK, ni de tots els acudits racistes que són tan corrents al Sud.

Bates va començar a treballar sobre el Klan l'any 1998, gràcies a un contacte que li va facilitar un col·lega del Dothen Eagle: el líder de la unitat local de l'Imperi Invisible d'Amèrica. Després de quatre mesos només d'entrevistes, Bates va aconseguir una cita amb Ricky Draper, el líder de l'Imperi Invisible d'Amèrica, una de les faccions més importants del KKK. Promet ser totalment objectiu en el seu reportatge i Draper li obre l'accés a les activitats del seu grup. Gràcies a la seva recomanació, Bates també es va poder introduir en altres faccions del Klan. Això li dóna autoritat per insistir en el fet de la diversitat de les faccions: alguns grups tenen un fort component de violència (són els que ens ensenya penjant del coll marionetes negres i els que editen cartells que amenacen de disparar sense avís previ els indesitjables), però d'altres grups, com el de Draper, aparenten ser, més aviat, comunitats que ofereixen integració als blancs i a les seves famílies i els fan compartir el sentiment que defensen la seva cultura i la seva raça. En cinc anys, Bates no hi va constatar gèrmens de violència en aquest grup. Evidentment, això no vol dir que el fotògraf defensi les seves opinions! Al contrari, mira de comprendre les arrels del racisme, i per això vol mostrar què és el Klan i com aplega homes, dones i criatures.

Projectes

Per a Bates, el reportatge sobre el KKK és la primera part d'un treball més ampli sobre el racisme. Preveu treballar sobre el tema de les parelles interracials i el repte que representa per a aquestes parelles formar famílies. Bates també té la idea, si és possible, de tractar el racisme dels negres nord-americans, el dels Black Panthers, per exemple. Ara és el moment, però, de la distribució del reportatge sobre el KKK, que a Perpinyà es presenta complet per primera vegada.

Actualment ja n'existeix una pàgina web: www.kkkproject.com

Adrien Laplanche