Després d'immergir-se 3 mesos dins la " Cité des 4000 " de la Courneuve i de conviure 2 mesos d'hivern amb persones sense domicili fix (SDF), Barthélémy es va interessar per l'entorn carcerari, aprofitant l'avinentesa del trasllat de detinguts més important que s'ha portat mai a terme a França (més de 600). Ens explica que va ser molt difícil penetrar en aquest medi ja que l'administració penitenciària era contrària a aquest projecte defensat per Pierre Bédié, secretari d'Estat encarregat dels programes immobiliaris de l'administració de justícia, que va donar suport a Barthélémy i el va autoritzar a fer el treball fotogràfic. El resultat d'aquest reportatge es pot veure dins d'una cel·la de l'antiga presó de Perpinyà. Es divideix en dues parts; la primera compara espais idèntics de la vella i de la nova presó de Tolosa de Llenguadoc, la segona posa en escena els detinguts als antics locals i als nous.

Jean Gabriel Barthélemy explica el gir en la seva feina per un desig " d'interessar-se per les persones en comptes de veure-les passar corrent".
Pel que fa al seu somni de joventut, ser fotògraf de guerra, considera que avui dia hi ha " tants fotògrafs al camp d'operacions com a la sortida d'un consell de ministres" i, en qualsevol cas, creu que li faria " una mica de por".

Emmanuel Lopez
Adrien Laplanche