Les fotografies de Lynsey Addario cobreixen un període de cinc dies a l'hospital de l'exèrcit de l'aire de Balad (Air Force Theater Hospital), al bell mig del triangle sunnita. En un principi, eren un encàrrec de Life Magazine que havia tingut cura d'organitzar-ho tot i de fer el treball de fons.

Però quatre mesos més tard, les imatges encara no havien estat publicades i no es publicarien.
Segons Lynsey Addario, les fotos els semblaven massa dures i van pensar, finalement, que un tema com aquell no els convenia.

Un sentiment de frustració va embargar la fotògrafa ja que les fotografies van ser copsades el novembre del 2004, a temps per a les eleccions iraquianes i per a tot de coses que passaven a Iraq i als Estats Units. Finalment, va posar-se en contacte amb el New York Times Magazine que va decidir publicar el reportatge.

Ella sabia que algú acabaria per publicar-les, ja que aquesta mena de fotografies gairebé no tenien precedent.

Efectivament, molts nord-americans volien tenir la possibilitat de descobrir allò que passava realment a l'Iraq; "quan es va produir el tsunami hom va poder veure centenes d'indonesis sense vida, però era impossible veure un sol soldat nord-americà mort".

Pel que fa a la seva opció de donar prioritat a l'individu en les imatges que copsa, Lynsey Addario és del parer que "produeix més impacte quan hom veu una història personal, afecta més".

Ser dona fotoperiodista pot tenir inconvenients, "la gent no està acostumada a veure treballar una dona en aquest àmbit", però Lynsey Addario té la impressió que hom està més per ella i que la gent tendeix a subestimar-la, la qual cosa li permet tenir un contacte més fàcil.

Després d'acabar els seus estudis universitaris, ella pensava que treballaria en el món de la política, però la seva passió per la fotografia va ser més forta, "he trobat una feina que al·lia la política i l'art".

Ha viatjat molt, ha viscut quatre anys a l'Argentina per estudiar espanyol, dos anys a Mèxic, tres a Nova York i actualment viu a Turquia.
En veritat, no té un mètode de treball concret, observa molt i mira de capturar moments particulars.

El seu pròxim projecte la portarà fins a l'Afganistan per cobrir les eleccions parlamentàries, després li tocarà Sudan, i continua treballant per al New York Times Magazine.

Julie RAZZANTI