Per a Jean-Luc Manaud, el Sàhara és el terreny de joc de la seva infantesa. Quan era petit va viure en tota llibertat durant 14 anys en un oasi. Més tard, es va adonar que el desert era el lloc on se sentia millor. Les " Cròniques saharianes " que ens presenta, per a ell, són una manera de retrobar les seves arrels.

Jean-Luc Manaud subratlla la complexitat del desert: d'una banda veiem les belles dunes, els bells tuaregs i de l'altra, el revers del decorat, l'univers hostil i dur del desert que pot ser extremadament calorós o fred. " Els pobles que creuen el desert en tenen prou amb poca cosa. A nosaltres que vivim en una societat de consum, la seva saviesa pot aportar-nos molt. "

El desert permet trobar-se a un mateix, " des del capdamunt d'una duna hom pot mirar cap a l'horitzó i més enllà, en una mena de cerca mística. " És un univers que sembla verge, amb espais infinits, al contrari que a Occident on la nostra mirada topa constantment amb parets, murs i carrers. També és el paisatge de la mort, de la destrucció, tot queda reduït a pols.

Les fotografies de Manaud corresponen a una trentena de viatges a la cerca de paisatges i dels pobladors d'aquests paisatges. " Cal tenir temps per copsar el desert. També es necessita temps per ser acceptat per l'univers dels nòmades. " La vida té un altre ritme, adopta una cadència més lenta, més tranquil·la. Vivint amb els nòmades, " vaig aprendre a acontentar-me amb allò que hi havia, a compartir la poca aigua que quedava en els moments difícils i no tenir pressa. " Aquest reportatge mostra la rudesa del desert. Els homes i les dones que el travessen viuen en una situació de supervivència permanent la mínima ferida pot tenir conseqüències dramàtiques, no hi ha hospitals.. " Al desert, si no ets valent, mors. " Jean-Luc Manaud ha compartit la vida amb els conductors de caravanes. Explica que el seu univers és un infern d'una immensa bellesa. En un mes i mig, es desplacen fins a un extrem del desert per anar a buscar sal i tornen per bescanviar-la per mill i guanyar-hi quatre cèntims. Caminen entre 11 i 14 hores diàries i, de nit, s'arrauleixen contra els camells per combatre el fred.

Les guies turístiques mostren " un desert fàcil, a l'abast de tothom". L'objectiu de Jean-Luc Manaud és oferir una mirada honesta. Les seves fotografies no ensenyen un únic aspecte de les coses, tenen un significat, conten una història. Jean-Luc Manaud intenta donar un espai de lectura, després la gent pot anar més enllà de l'enquadrament i imaginar.

Jean-Luc Manaud va exposar per primera vegada les seves fotografies a Visa fa 18 anys. " Contràriament als reportatges que presenten temes violents, la meva exposició és més aviat tranquil·la. " Segons ell, el fotoperiodisme porta a la reflexió i les fotografies són un testimoni indispensable a la llibertat d'expressió individual.

Nelly CARLES