|
Atrets
pel somni d'una vida millor als Estats Units, centenes de
clandestins provinents de països d'Amèrica Central,
intenten cada dia travessar Mèxic, arriscant la vida.
Aquests emigrats entren a Mèxic per les regions apartades
de Chiapas i de Tabasco on els controls d'immigració
són mínims. Sovint fan el trajecte en tren de
mercaderies, una manera de viatjar gratuïtament cap a
la frontera nord. Emperò el viatge és perillós
i molts acaben malalts. Sense diners i sense papers, els hospitals
mexicans ben sovint es limiten a donar-los un comprimit de
paracetamol. Si la policia els deté, els tanca en llocs
insalubres on només els donen un àpat al dia.
Aquests clandestins han de parar compte i malfiar-se de les
bandes armades i dels civils mexicans, però també
de les autoritats militars, dels serveis d'immigració
i de les autoritats policíaques. Són amenaçats
amb matxets i amb armes i són atacats. Moltes d'aquestes
agressions mai no es publiquen ja que els immigrants no volen
anar a la policia, perquè no volen que se'ls retorni
als seus països d'origen. Són sistemàticament
víctimes de violències, de robatoris, de violacions
i d'assassinats. Sofreixen en silenci i, al final, només
sobreviuen els més forts.
Claudià
Guardaria denuncia el fet que molts mexicans violen cada dia
i amb tota impunitat els drets humans dels emigrants d'Amèrica
Central. Es revolta contra la mala fe del govern, dels mitjans
i de la societat. Les autoritats estan al corrent de la situació,
però no fan res, " el sofriment dels clandestins
els importa poc perquè no són mexicans; pensen
que no tenen cap obligació de donar-los socors, ja
que als seus ulls no tenen cap dret."
Claudià
Guardaria és conscient que molt poques persones estan
al corrent de l'horror que es viu a la frontera sud de Mèxic.
És una fotògrafa apassionada per la seva feina.
Per a ella, és crucial mostrar què passa al
seu país. " El fotoperiodisme és una forma
d'expressió… No puc callar quan sóc testimoni
de situacions tan atroces i injustes. "
Nelly
Carles
|
