Per-Anders Petterson, que va néixer a Suècia, volia ser fotògraf, però això no era més que un somni que compartia amb els seus amics, apassionats com ell per la fotografia. Va aconseguir que el contractessin en un diari local. A partir d'aquell moment ja es va veure com un periodista amb càmera de fotos. Per a ell, el periodisme i la fotografia van units, és la millor manera d'il·lustrar una història. Moltes de les seves fotografies es publiquen a revistes com ara Geo, Stern, Time, Newsweek o en llibres.
Va traslladar-se a viure a Nova York i des d'allà va cobrir l'actualitat d'una cinquantena de països. Recentment s'ha ocupat de Congo, Sud-àfrica, Etiòpia, Moçambic, Paquistan o Zimbabwe.
L'any 2001 un reportatge seu sobre una unitat de policia sud-africana, Flying Squad, ja va ser presentat a VISA.
El 1994, el van enviar a Sud-àfrica per cobrir l'elecció democràtica de Nelson Mandela. Aquell país i la seva cultura el van colpir immediatament, i no va dubtar a tornar-hi per, en aquesta ocasio, oferir-nos un reportatge sobre el primer suburbi negre de Soweto.

Soweto és un township (ciutat satèl·lit) on hi resideixen aproximadament un milió de persones i comprèn diversos barris, alguns de molt pobres, altres molt més acomodats. Soweto va ser construït l'any 1950 per acollir-hi residents només negres, d'acord amb les noves lleis de l'apartheid. Aquest suburbi va conèixer un creixement demogràfic molt ràpid.
Quan l'any 1976 el govern sud-africà va convertir en obligatori l'ensenyament de la llengua afrikaans, una sèrie de manifestacions estudiantils van submergir el país en un estat de violència del qual es va fer ressò la premsa mundial. Soweto va esdevenir el símbol de la resistència enfront de l'apartheid.
Avui dia, Per-Anders reconeix que la visió europea de Soweto està canviant lentament. Ja no es percep com un lloc perillós i extremadament pobre, sinó que també representa els canvis positius pel que fa al nivell de vida. A les seves fotos es pot veure que la gent té cotxe, telèfon mòbil, que les noies participen en concursos de bellesa i que s'hi ha construït molts centres comercials i restaurants. Es tracta d'una rodalia interessant també des del punt de vista immobiliari; s'han enderrocat moltes barraques per donar pas a boniques cases unifamiliars.
Deixant de banda el seu alt índex de criminalitat, Per-Anders Petterson es va sentir molt ben acollit per aquesta població negra que ja no s'interessa tant per la política, sinó que s'estima més divertir-se i posseir cada vegada més béns materials, que vol créixer i convertir-se en una ciutat moderna en tots els aspectes.
Malgrat l'emergència d'aquesta nova classe social, " els nous rics ", no tothom veu les coses tan positivament respecte del futur de Sud-àfrica, ja que el problema de l'educació persisteix i es fa difícil conscienciar sobre la importància que té l'escola.

©Marion Mozzi