La República popular democràtica de Corea va ser creada en acabar la Segona Guerra Mundial per la Unió Soviètica, quan els japonesos van perdre el control de la península coreana. El país es va desenvolupar ràpidament i va mirar d'assolir l'autosuficiència política, econòmica i militar, d'acord amb la "teoria de l'encimbellament" inspirada pels principis del comunisme.
Cada any, només un miler de persones tenen l'autorització de poder visitar Corea del Nord. En tant que periodista, Kontos va fer les gestions necessàries per obtenir aquesta autorització tres anys seguits, però li va ser denegada les tres vegades. En canvi, quan va demanar-la com a turista la va obtenir i va poder-hi viatjar. Però en aquell país només es pot fer servir la càmera de fotografiar en indrets turístics específics. Així és que Kontos, per fer la majoria de fotografies va haver d'eludir la vigilància de les persones designades pel règim per vigilar els seus actes i els seus gestos. Ens explica que algunes de les fotografies de l'exposició les va fer sense mirar pel visor, com un espia en missió secreta, i això donava un to surrealista al seu viatge.
Les imatges de Kontos donen testimoni dels efectes del govern totalitari d'aquell país immobilitzat i clos. Molts coreans van vestits amb uniforme, les parets estan cobertes de cartells propagandístics i per tot s'erigeixen innombrables estàtues amb l'efígie del gran president Kim II-sung. Kontos transmet un cert humor a través de les seves imatges que denuncien la graciosa conformitat dels coreans.

Jim Lefeuvre