|
Benoit
Schaeffer, fotoperiodista independent, va créixer al
Líban i va viure la guerra de ben jove. En ocasió
d'alguns viatges, principalment a França, es va adonar
que la gent no acabava de comprendre prou bé aquell
país. Això va fer néixer en ell la necessitat
i la voluntat d'informar, de comunicar i d'explicar la situació
del Líban. Per a ell, un fotoperiodista ha d'aportar
una informació nova; un bon reportatge ha de sorprendre
i ha de suscitar polèmica. Li agrada treballar sobre
temes que tinguin relació amb l'humà. És
la seva manera d'actuar davant les situacions delicades i
davant la injustícia. El seu credo és el del
fotoperiodista W. Eugene Smith : "La fotografia és
una veueta. Jo hi crec. Si està ben concebuda, de vegades
es fa sentir."
Schaeffer s'interessa principalment pels conflictes del Pròxim
Orient. El seu primer reportatge sobre la guerra del Líban
es va publicar l'any 1982. Més tard, inicia un treball
de fons sobre els sol·licitants d'asil a França,
que es va projectar al Festival Visa pour l'image el 2001.
L'any 2003, rep el premi de l'Observatori de la Imatge pel
seu llibre Demandeurs d'asile. Fins a l'any 2005, els seus
reportatges més importants tracten sobre Bòsnia,
Iraq i Palestina. Col·labora amb l'Anjrpe-Free-Lens,
el Comitè Internacional de la Creu Roja i l'UNICEF.
Les seves fotografies han estat publicades en diaris i revistes
francesos i internacionals (La Croix, Le Monde, Libération,
El Mundo, L'Express, Télérama, Stern, Time,
Panorama...).
A
Somàlia, després de quinze anys de guerra civil
que van seguir la caiguda del règim del president Muhammad
Siyaad Barre, la Unió dels Tribunals Islàmics
va portar la pau al país el juny de 2006. Benoit Schaeffer
es feia preguntes sobre aquesta pau sobtada i va voler-se
informar. Sorprès per les poques informacions sobre
Somàlia (a banda de la matança de nord-americans
l'any 1993), i per l'absència total d'imatges, i empès
per la curiositat - " volia veure què era el que
feia que ja no hi haguessin més combats" - va
decidir anar a Mogadiscio, amb un equip de seguretat. Va estar
en contacte amb la població i amb els serveis mèdics.
La gent estava aparentment contenta dels Tribunals Islàmics.
Moltes dones (certament amb vel) treballaven; les cases es
reconstruïen. Però el desembre de 2006, sota la
pressió nord-americana i en nom de la lluita contra
el terrorisme, el Consell de Seguretat de l'ONU va facilitar
els mitjans perquè Etiòpia enderroqués
la Unió dels Tribunals Islàmics, sospitosa de
tenir lligams amb Al Qaida. Des d'aleshores, no cessen els
combats que han provocat 1080 morts, més de 4300 ferits
i han obligat a 1,4 milions de persones a fugir de la capital
de Somàlia. Benoit Shaeffer s'ha mantingut en contacte
amb el país, on la situació actual és
catastròfica, amb matances incessants.
La
seva exposició "Mogadiscio, els darrers dies de
la Unió dels Tribunals Islàmics", que s'ha
presentat al Convent de Santa Clara, mostra una ciutat en
ple boom econòmic però angoixada, just abans
de la fi del regne dels Tribunals Islàmics, i la vida
quotidiana dels habitants de Mogadiscio repartits entre l'esperança
de continuar en pau i la por de retrobar-se en guerra. Somàlia
ha esdevingut una nova terra d'enfrontament entre l'Occident
i l'Islam.
El
que més va colpir B. Shaeffer és la força
de viure de la població, el desig d'estudiar de les
criatures per grans que siguin les dificultats, atès
que l'educació és l'únic mitjà
de sortir-se'n d'aquesta situació, la voluntat de construir
esperances de pau, el sentiment de solidaritat, i la capacitat
de la gent de fer front a qualsevol situació.
"
El que és formidable d'aquest ofici (el fotoperiodisme),
és ser testimoni dels grans esdeveniments, dels gestos
dels poderosos, de la mirada dels pobres. "
Marion
Mozzi
|
